Conquistador

El terme conquistadors (o conqueridors) es refereix de forma genèrica als soldats i exploradors espanyols que durant els segles xvi i xvii van conquerir grans extensions del territori d'Amèrica i Filipines, incorporant-les als dominis de la Monarquia espanyola. L'exploració i conquesta d'Amèrica va tenir lloc durant l'anomenada era dels descobriments, la qual va seguir a l'arribada de Cristòfor Colom el 1492. La 'conquesta' com a tal va ser abolida oficialment el 1573 mitjançant un decret del rei Felip II, el qual prohibia els actes de conquesta, denominant-se d'ara endavant de pacificació les campanyes dutes a terme per les forces hispanes als territoris indians. Va durar fins a la creació de les capitanies i els virregnats. Aquesta etapa de la història, que es coneix com l'Època de La Conquesta, no va superar els cent anys. La conquesta va ser abolida oficialment el 13 de juny de 1573 amb la publicació de les ordenances sobre descobriments,^[1] i el terme conquesta reemplaçat pel de pacificació.